Europa i la Mediterrània en l'edat mitjana
La fragmentació política de l'imperi Romà
L’any 395 l’imperi Romà es dividí en dos
territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà
d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 fruit de les
invasions dels pobles germànics, i a Europa i a la conca mediterrània es
produí la repartició política següent:
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam
CONTESTA
1.Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
R. L’any 395 l’
2.Com quedà dividida la conca mediterrània?
R.-Imperi Bizantí,L’Europa occidental,Els dominis musulmans
L'imperi Bizantí
L’imperi Romà d’Orient va resistir les
invasions dels pobles bàrbars i continuà existint fins al segle XV amb
el nom d’imperi Bizantí.
L’emperador Justinià I el Gran (527-565) va
intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània:
conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les
principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud
de la Península Ibèrica.
La seva màxima esplendor se situa entre el
867 i el 1059, en què esdevingué una gran potència militar i comercial a
la Mediterrània. Malgrat establir un estat molt centralitzat, van ser
nombrosos els conflictes socials i religiosos, que culminaren amb la
separació de l’Església de Roma i l’Església Ortodoxa en el Cisma
d’Orient, el 1059.
Al final del segle XI entrà en decadència;
els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre
Bizanci el 1453.
CONTESTA
1.On estava situada Bizanci?
R. L’imperi Romà d’Orient va resistir les
invasions dels pobles bàrbars i continuà existint fins al segle XV amb
el nom d’imperi Bizantí.
.02.En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
R. L’emperador Justinià I el Gran (527-565) va
intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània:
conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les
principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud
de la Península Ibèrica.
L'expansió de l'islam
El naixement de l'islam
Els àrabs eren un poble originari de la
península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic. Al segle
VI estava format pels pobles de l’est, que eren nòmades i es dedicaven a
la ramaderia, i els de l’oest, que eren sedentaris, vivien en ciutats i
treballaven en l’agricultura i el comerç.
Els àrabs eren politeistes: cada tribu
tenia els seus déus i el santuari més important es trobava a la Meca ,
ciutat que esdevingué un centre econòmic i de pelegrinatge. A causa de
les seves relacions comercials, els àrabs van entrar en contacte amb
mercaders cristians i jueus i amb les seves religions monoteistes.
Al segle VII va sorgir l’islam, religió
monoteista predicada per Mahoma (570-632) Mahoma es va convertir en el
cap polític i religiós dels musulmans i a la seva mort aquestes funcions
van recaure en els califes, membres de la seva mateixa família, que van
construir un gran imperi
CONTESTA
1.A quin segle neix l'Islam?
R. Al segle
VI
2.On s'originà l'Islam?
R. Marroc
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigot va
iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans havien conquerit la
major part del territori, gairebé incruentament, basant-se en el
respecte per les persones i els béns i les pràctiques religioses de
cristians i jueus i simplement pagant un impost. L’expansió islàmica
s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la
batalla de Poitiers, l’any 732. Les valls cantàbriques i algunes zones
dels Pirineus van quedar fora del control musulmà. La resta de la
Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom
de l'Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a
l’Europa occidental
Durant els primers anys l'Àndalus va ser un
emirat, una província dependent políticament i religiosa del califat de
Damasc, en nom del qual era governada pels emirs. A mitjan segle VIII
Abd al-Rahman I va declarar l’emirat independent políticament i al segle
X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova , de la mà
d’Abd al-Rahman III .
L’organització política consistia en
l’hagib, ministre d’estat i cap directe de l’administració central, i
els visirs, ministres i consellers del califa. El territori de l’Àndalus
estava dividit en cores o províncies gestionades per un valí o
governador civil que depenia del califa.
A partir del segle XI l’Àndalus passà per
diferents etapes de divisions territorials independents i de
reagrupaments parcials conegudes com a regnes de taifes fins que l’any
1212, fruit de la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, entrà en
clara decadència. La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els
Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada
CONTESTA
1.Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
R. va
iniciar-se l’any 711
2.Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?
R. Durant els primers anys l'Àndalus va ser un
emirat, una província dependent políticament i religiosa del califat de
Damasc, en nom del qual era governada pels emirs. A mitjan segle VIII
Abd al-Rahman I va declarar l’emirat independent políticament i al segle
X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova , de la mà
d’Abd al-Rahman III .
3.En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
R. La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els
Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada
Els orígens de Catalunya
Amb la desaparició de l’imperi Romà
d’Occident, els visigots es van establir a la Península Ibèrica.
L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle V i va
perllongar-se fins al segle VIII. Durant aquest temps el territori va
continuar el procés de ruralització iniciat al baix imperi romà, en el
qual els grans propietaris s’havien quedat amb les terres dels pagesos
empobrits creant-se així un vincle entre aquests i els latifundistes.
Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels
bisbes i els governadors visigots.
Els musulmans van envair Catalunya al
començament del segle VIII, com la resta de la Península. Van establir
guarnicions a les ciutats més importants, però van respectar les
creences i els costums dels seus habitants.
CONTESTA
1.Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els comtats catalans independents
R. L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle V i va
perllongar-se fins al segle VIII. Durant aquest temps el territori va
continuar el procés de ruralització iniciat al baix imperi romà, en el
qual els grans propietaris s’havien quedat amb les terres dels pagesos
empobrits creant-se així un vincle entre aquests i els latifundistes
_El rei franc Lluís I el Piadós (781-817),
davant l’amenaça islàmica, va entrar a Catalunya i va conquerir Girona i
Barcelona, tot establint una frontera entre els rius
Llobregat-Cardener-Segre. Aquest territori va rebre el nom de Marca
Hispànica i tenia una funció protectora i defensiva enfront de
l’Àndalus. Amb el temps esdevingué la Catalunya Vella.
Els territoris al sud d’aquesta frontera
van estar 400 anys sota domini musulmà, des d’on s’organitzaven ràtzies,
expedicions de pillatge cap a la Marca. Més tard reberen el nom de
Catalunya Nova.
La Marca Hispànica estava organitzada en
comtats i els comtes eren designats pels reis francs, amb qui tenien una
relació de dependència. Guifré I el Pelós , de la casa de Catalunya,
fou designat comte d’Urgell i de la Cerdanya el 870, i més tard, de
Girona i Barcelona. Va fundar el Casal de Barcelona i va iniciar tasques
de repoblament en molts territoris. En morir Guifré (840?-897) els
comtats catalans van esdevenir hereditaris i deixaren de ser designats
pels reis francs a causa del desmembrament de l’imperi Carolingi i la
feblesa de l’autoritat reial.
Els sarraïns van realitzar nombroses
ràtzies a la Catalunya Vella, com el saqueig de Barcelona el 985 per
part d’Almansor. Els francs, ocupats en altres qüestions, no van atendre
la demanda d’ajut dels comtes catalans i quan, el 987, el rei franc Hug
Capet (987-996) va demanar a Borrell II (947-992) , comte de Barcelona,
la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En
trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels
comtats catalans.
Al principi del segle IX els comtes
catalans, sense l’ajut dels reis francs, es van anar afeblint per la
proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la
noblesa. A partir del 1050 el Casal de Barcelona es va enfortir
econòmicament gràcies, d’una banda, a la recaptació de les paries, que
van permetre comprar drets sobre castells i comtats, i de l’altra, al
control sobre el comerç amb l’islam i l’encunyació de moneda.
En conseqüència, els nobles van veure
disminuït el seu poder vers el comte i de mica en mica diferents
famílies comtals van anar reconeixent la supremacia del Casal de
Barcelona i se’n declararen vassalls. L’extinció de les altres famílies
va permetre als comtes de Barcelona incorporar aquests territoris als
seus dominis.
CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?Ç
R. La Marca Hispànica estava organitzada en
comtats i els comtes eren designats pels reis francs, amb qui tenien una
relació de dependència. Guifré I el Pelós , de la casa de Catalunya,
fou designat comte d’Urgell i de la Cerdanya el 870, i més tard, de
Girona i Barcelona
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
R. Els francs, ocupats en altres qüestions, no van atendre
la demanda d’ajut dels comtes catalans i quan, el 987, el rei franc Hug
Capet (987-996) va demanar a Borrell II (947-992) , comte de Barcelona,
la renovació del jurament de fidelitat, aquest l’hi va negar. En
trencar-se la relació feudal es va establir la independència dels
comtats catalans.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
R. En conseqüència, els nobles van veure
disminuït el seu poder vers el comte i de mica en mica diferents
famílies comtals van anar reconeixent la supremacia del Casal de
Barcelona i se’n declararen vassalls. L’extinció de les altres famílies
va permetre als comtes de Barcelona incorporar aquests territoris als
seus dominis.
La societat feudal
La revolució feudal
A partir del segle XI, el feudalisme és el
sistema que configura l’organització política i social de la major part
dels països de l'Occident europeu.
El nom de feudalisme prové de feu que vol
dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitats que
treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i
li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest
sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un conseqüència de
l’altre:
-Els reis de l’època no disposen de prou
recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc
d’exèrcit suficient per a defensar-lo.
-Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
D’aquesta manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.
Amb el temps, els senyors feudals, tot i
ser vassalls del rei, actuen com si fossin reis locals assumint funcions
pròpies d’aquell com ara administrar justícia, encunyar moneda…, fins i
tot infeuden les seves terres a altres vassalls
CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
R. El nom de feudalisme prové de feu que vol
dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitats que
treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i
li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina.
Organització de la societat feudal
La societat feudal s’organitza en tres
estaments: oratores, bellatores i laboratores, i alhora, es divideix
entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats són els que tenen feus i
vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, són els únics que
poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els
privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els bellatores (els qui lluiten), que està
integrat per nobles i cavallers. Els primers són grans propietaris que
controlen la vida dels seus vassalls mentre que els cavallers tenen com a
única possessió el cavall, l’equip de protecció i armes i viuen al
castell del seu senyor sota el deure de defensar-lo si aquell els ho
demana.
-Els oratores (els qui preguen), que està
format per la clerecia. Es dediquen a l’oració i a pregar per als altres
dos estaments. Hem de diferenciar l’alta clerecia, formada per bisbes,
abats, etc., és a dir, per fills de famílies nobles, i la baixa
clerecia, formada per sacerdots i per frares.
Els no privilegiats són els laboratores
(els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu
treball. Aquest estament es divideix en:
-Vilans, descendeixen de camperols lliures i
treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar
al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com ara
haver de dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les
terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí, pagar per poder
travessar el pont..., i, a més, l’església els reclama una desena part
de la collita com a delme per a les seves despeses . -Serfs, no són
lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen. També els vilans
poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els
serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les
terres, llegar béns als fills…
CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
R. La societat feudal s’organitza en tres
estaments: oratores, bellatores i laboratores, i alhora, es divideix
entre els vassalls privilegiats i els que no ho són:
__-Els bellatores (els qui lluiten), que està
integrat per nobles i cavallers.
__ -Els oratores (els qui preguen), que està
format per la clerecia
__ -Vilans, descendeixen de camperols lliures i
treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar
al propietari, una part de la collita.
La pau i la treva de Déu
Els canvis fruit de la revolució feudal
afecten profundament l’organització social medieval i provoquen la
desorganització general i moltes guerres entre nobles, les quals es
caracteritzen per ser de gran ferocitat. Per aquest motiu, l’església
convoca assemblees amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres
entre senyors i pacificar els territoris. En aquestes assembles
estableix la pau de Déu i la treva de Déu.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
La treva de Déu imposa la prohibició de
cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant
algunes festivitats religioses senyalades.
CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
R. La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
La treva de Déu imposa la prohibició de
cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant
algunes festivitats religioses senyalade
La societat rural de l'edat mitjana
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
El domini directe. Comprèn les terres més
bones del feu, que són conreades pels serfs del senyor i pels vilans com
a pagament. Produeixen quantitat suficient d’aliments per a mantenir
els habitants del castell i el que sobra, es ven en els mercats de les
ciutats.
El domini útil. És el territori que
treballen a compte propi els vilans. Està dividit en parcel·les i amb el
producte del seu hort han d’alimentar la família, pagar els imposts al
senyor feudal i, si els sobra alguna cosa, vendre-la en el mercat.
El senyor feudal disposa de la reserva
senyorial que comprèn el domini directe, els boscs, els erms, les
pastures i les terres més fèrtils del seu territori.
Per augmentar les rendes, construeix el
molí per a moldre els cereals , el forn per a coure el pa i la ferreria
per a fabricar eines agrícoles en la reserva senyorial, de manera que
els pagesos es veuen obligats a utilitzar aquest espai i a pagar-ne
l’impost d’ús.
CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
R. El senyor feudal disposa de la reserva
senyorial que comprèn el domini directe, els boscs, els erms, les
pastures i les terres més fèrtils del seu territori.
Per augmentar les rendes, construeix el
molí per a moldre els cereals , el forn per a coure el pa i la ferreria
per a fabricar eines agrícoles en la reserva senyorial, de manera que
els pagesos es veuen obligats a utilitzar aquest espai i a pagar-ne
l’impost d’ús.
El vassallatge
El concepte de fidelitat és el que
articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des
del rei fins als pagesos.Els privilegiats estableixen pactes de
fidelitat entre ells, el vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al
monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit
feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
-En l’homenatge, el senyor concedeix un feu
i ofereix protecció al vassall, el qual, a canvi, li jura fidelitat i
obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor
li ho reclami .
-En la investidura, el senyor li lliura una
espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder
sobre el castell i les terres.
La relació de vassallatge va conformant una
societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre
clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa
la gran massa de camperols.
CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
R. Els privilegiats estableixen pactes de
fidelitat entre ells, el vassallatge.Els grans nobles juren fidelitat al
monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit
feus més petits, reben el jurament de vassallatge
La societat urbana medieval
La decadéncia dels nuclis urbans
A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
Les ciutats estan despoblades i en decadència i la seva població es redueix a:
-Autoritats polítiques i eclesiàstiques.
-Artesans urbans, que treballen per a les autoritats.
Són ciutats emmurallades i s’organitzen al
voltant del palau reial i de la catedral, amb carrers estrets i places
petites. Els artesans que pertanyen al mateix gremi acostumen a
concentrar-se en un mateix carrer .
El mercats s’instal·len a les places i el
comerç es basa sobretot en productes de luxe que estan destinats a una
minoria privilegiada, l’única que els té a l’abast. L’intercanvi entre
les ciutats i el món rural és gairebé inexistent tot i que són els
dominis propers a la ciutat, propietat dels senyors feudals i dels
eclesiàstics, i cultivats pels esclaus, els que proveeixen la població
urbana dels productes bàsics que necessiten.
L'eclosió de la societat urbana
Al llarg dels segles XII i XIII el món
feudal, agrari i tancat, va deixant pas a una societat més dinàmica que
es concentra, sobretot, a les ciutats.
El creixement agrícola propicia la
comercialització dels excedents que troben, en les antigues ciutats i en
els nous nuclis urbans, un públic disposat a comprar-los i gràcies a la
qual les ciutats van afermant la seva funció comercial a través de
fires i mercats .
En aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així trobem:
-Artesans, que treballen en la manufactura i venda directa d’objectes diversos.
-Comerciants, encarregats del comerç local o de llarga distància.
-Nobles, senyors feudals, que tenen el poder polític del nucli urbà.
Els artesans s’agrupen en gremis segons
les seves habilitats, però no tenen gaire pes polític. Es tracta
d’associacions voluntàries i lliures que vetllen per la igualtat
econòmica dels seus membres i la conservació de l’activitat particular
en mans dels seus associats.
Els comerciants van acumulant grans
fortunes transportant productes a contrades on no n’hi ha. Els
descobriments de noves rutes comercials i de noves terres fan
incrementar els negocis, generant grans riqueses en mans d’uns pocs, els
burgesos.
Els nobles no poden enriquir-se al mateix
ritme que els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part del
seu poder i compartir-hi el govern polític de la ciutat.
