VIDA Y OBRA DE DIEGO DE VELAZQUES

VIDA Y OBRES DE VELAZQUEZ.

La data de naixement no és coneguda, però se sap que va ser batejat a Sevilla el 6 de juny de 1599 a la parròquia de San Pedró, pel capellà Gregorio de Salazar. El pare, Juan Rodríguez de Silva, era fill de Diogo Rodrigues da Silva i Maria Rodrigues, un matrimoni portuguès d'origen noble.

El23 d'abril de1618 Velázquez es va casar amb Juana, la filla del seu mestre francisco pacheco, a l'església de San Miguel de Sevilla. A la ciutat li van néixer les dues filles: Francisca (1619), que el 1634 es va casar amb el pintor i ajudant de Velázquez Juan Butista Martinez del mazo, i Ignacia (1621) que va morir de petita.

Es té notícia que va rebre classes de llatí i filosofia i que va ser educat amb la «llei del temor de Déu». Molt aviat va demostrar habilitats en el dibuix,i no va trobar cap oposició per part del pare, que el va deixar seguir «la seva inclinació».

 Va poder entrar al taller del pintor Francisco Herrera de Vell, un artista amb un gran prestigi a Sevilla, però amb un caràcter violent, fet que probablement va contribuir a limitar l'estada del jove Velázquez a un any escàs. 

El 1610 va entrar a l'escola de pintura de Francisco Pacheco. Aquest artista impartia el seu mestratge amb rectitud, però concedia al jove alumne una certa llibertat creadora.
Es conserva el contracte signat entre el pare de Velázquez i Pacheco, redactat el setembre de 1611 quan l'aprenent portava quasi un any amb el mestre. El document recull que Pacheco havia d'ensenyar-li el seu art al jove Velázquez, donar-li casa, menjar, beguda, vestit i calçat; a canvi, Diego havia de moldre els colors, escalfar les coles, armar bastidors i tesar-los, entre altres obligacions.

 PINTURES I OBRES
 Primer estil

En aquesta època la producció del pintor és similar a la dels seus contemporanis: rep encàrrecs religiosos com la Immaculada Concepció, actualment a la National Gallery de Londres. i el Sopar a Emaús, exposada al Metropilitan Museum de Nova York. Aquesta forma d'interpretar el natural li va permetre d'arribar al fons dels personatges, i així va demostrar aviat una gran capacitat per al retrat i de transmetre la força interior i el temperament de cada individu.

Evolució de l'estil

Les primeres obres de Velázquez realitzades a Sevilla són pintures sobretot de gènere, i segueixen les ensenyances del seu mestre, procurant la còpia del natural i amb una influència del Tenebrisme de Caravaggio, que comporta l'ús de tons foscs als fons i un dibuix ben definit. Els personatges són models del poble, que apareixen formant part de les natures mortes, com s'observa. També tracta temes religiosos, obres en les quals utilitza les tècniques del Realisme
 junt amb la iconografia ben definida també pel seu mestre, com s'aprecia al Sant Joan Evangelista a Patmos; els models pertanyen a la mateixa família del pintor. Per a Velázquez, el que representava l'obra d'art era el correcte acabat de les obres atenent al mínim detall.
Establert a Madrid, evoluciona cap a un realisme més lluminós, sobretot a partir del seu viatge per Italia durant dos anys; allà va assimilar el cromatisme de la pintura veneciana i realitzà un profund estudi dels grans mestres italians del renaixament. Això es pot palesar a les pintures La Forja del vulca i La tunica de jusef on s'aprecien models escultòrics inspirats en l'obra de Miguel Angel i el claropcurs de Guercino.